DIA 1er, 5 DE MAIG :
 |
Ajuntament de Montreal |
Sortim puntuals de Barna cap a Paris, tot sobre l’hora prevista. Per culpa de problemes en els controls de seguretat, l’avió surt a les 14,00 o sigui 45’ de retràs. No obstant arribem a l’hora prevista a MONTREAL, no estem tant cansats com es podia preveure, un cop fora de l’aeroport prenem un taxi fins l’hotel. Per habituar-me a l’anglès tinc una conversa amb el taxista que es diu Charly i que pertany a la 3ª generació d’una família d’emigrants libanesos. Ens posa al dia sobre el clima de la ciutat, la gent, etc. Li dic si ens vol portar el dimecres dia 7 de maig a buscar el cotxe de lloguer i ens dona el seu telèfon per tal que el truquem abans. Arribem a l’hotel a les 4 de la tarda, fem el check-in i anem a l’habitació 808 a deixar les maletes, tot seguit sortim en direcció al VIEUX MONTREAL que es la part històrica i més turística de Montreal. Fem una bona passejada pels carrers Saint Paül, Place Jaques Cartier, Place de Armes…Estem de sort doncs avui fan un pase especial a la catedral basílica de NOTRE DAME del SANT SUPLICE ,
 |
Notre Dame del Sant Suplice |
es tracta d’un show de llums i so sobre la història de l’església i de la fundació de Montreal. Sens dubte una de les catedrals més boniques que hem vist en quant a disseny i acabats. Després d’aquesta visita seguim passejant per la zona i decidim anar a sopar al LATIN QUARTIER que queda per sobre de l’hotel. Passem per davant de la UQAM (Universitat de QUEBEC A MONTREAL) en el carrer SANT DENIS, tastem l’ambient juvenil que s’hi troba, bars, restaurants, menjar ràpid, cerveseries, teatres,... ens recorda una mica a HAIGH-ASHBURY a San Francisco.
Entrem a sopar a un restaurant italià i ja cansats decidim anar a l’hotel a dormir.
DIA 2on, 6 DE MAIG:
Avui toca caminar i a les 8:30 estem al carrer, tornem a tenir un dia de sol i bona temperatura, Comencem per conèixer el DOWTOWN i endinsar-nos en l’ambient més comercial i financer doncs és on hi ha els centres comercials i els edificis més moderns (Bancs, assegurances, etc..) Entrem al centre EATON i des d’allà comprovem com és una part del que s’anomena ciutat subterrània, una sèrie de galeries comercials enllaçades entre si i amb les estacions de metro, plenes de botigues, restaurants, bars, etc..
Al sortir anem a passejar pel campus de la Universitat McGUILL i els seus edificis antics, situada als peus del Parc de MONTREAL (un antic volcà que domina la ciutat). El parc és un gran bosc amb una explanada central ple de gent fent esport i amb algun mirador des de on es gaudeix de vistes de la ciutat.
 |
Campus universitat McGuill |
Sortim del Parc per la banda Est per tal de visitar caminant el barri de PLATEAU on parem a comprar alguna cosa de menjar i dinarem. Aquest és el barri més senyorial amb cases tipus victorià i sense massa grans edificis, queda just per sobre del barri llatí. Arribem a l’hotel i descansem desprès de 6 hores de caminar, Al vespre tornem a VIEUX MONTREAL per passejar pel Vieux Port i ens quedem a sopar. Sopem al carrer Saint Paül al restaurant LA PAPILLER. Després de sopar anem a fotografiar l’Ajuntament i la seva il·luminació i decidim tornar a l’hotel a dormir. L’endemà comença el viatge en cotxe i volem estar descansats.
DIA 3er, 7 DE MAIG:
Un taxi ens porta a ST.LEONARD a les afores de MONTREAL on ens tenen preparat un cotxe 4x4 Jeep Laredo que reuneix totes les virtuts per fer un viatge per carretera i per pistes forestals si es necessari.
 |
Saint Jovite |
Sortim de MONTREAL i en una hora estem començant a creuar les LAURENTIDES en direcció al MONT-TREMBLANT. Fem parades a VAL DAVID on comprem provisions en un súper i després pasem per SANTA AGATHA DES MONTS. Seguidament parem a TREMBLANT que te 3 nuclis urbans diferenciats, visitem SANT JOVITE i finalment parem al centre d’ski de Mont Tremblant Village.
Imatges espectaculars de muntanyes i llacs amb quantitat de cases al voltant dels llacs donen una imatge idíl·lica del lloc. Es respira pau, quietud i natura per tot arreu, sense baixar del cotxe anem recorrent els carrers al voltant dels llacs i rius.
Iniciem així l’entrada al Parc Nacional de MONT TREMBLANT on la sensació de soledat en mig del bosc es total. Com no podia ser d’altre forma parem a dinar en un lloc per nosaltres sols (era com si et diguessin “passeu al vostre llac privat”), no se sent res més que el soroll de les branques dels arbres i d’algun ocell o ànec que hi ha pel lloc.
Seguim creuant el parc, arribem fins a on ens deixen els guardes forestals que es al Centre d’informació del llac MONROE. No hi ha més de quatre cotxes i nosaltres, alguns caiaquistes i poca cosa més.
 |
Vistes desde l'Hotel Montcalm (St. Donat) |
Així que al no poder anar a ST. DONAT, creuant el Parc com teníem previst, tornem enrere fins al Llac Superior, pot ser el més bonic fins ara i des d’allà fem 35 kms per arribar a ST. DONAT.
En aquesta zona es nota que va nevar molt l’hivern passat doncs hi ha força acumulació de neu al bosc.
ST. DONAT es petit, un carrer comercial i la resta tot de cases disperses en mig de boscos i als costats del dos grans llacs ARCHIMBALT i OMOCAN. Definitivament un lloc per retirar-s’hi i no recordar res del que deixes al darrera. L’hotel MONTCALM on tenim reservada l’habitació és a un parell de kilòmetres en un turonet i te un llac privilegiat per ell sol, les vistes des de l’habitació son espectaculars. No obstant no hem escoltat els famosos llops del M.TREMBLANT.
Després de deixar l’equipatge i de comprovar que estem sols com a clients i que tenim tot l’hotel per a nosaltres sols decidim anar a sopar al centre de S.DONAT.
L’encarregada de la recepció ens recomana un parell de llocs, està plovent i fem temps voltant amb el cotxe abans de parar a sopar en un petit restaurant del centre de la ciutat. Cuina francesa a l’estil del Quebec. Tornem ja entrada la nit i el camí a l’hotel sembla una escena de la típica pel·lícula de terror americana: pista de sorra, plovent, cap il·luminació i un hotel solitari tan sols amb el guarda nocturn i en mig de les muntanyes.
DIA 4rt, 8 DE MAIG:
Ens aixequem d’hora i ens tenen preparat l’esmorzar en l’hotel. Abans de marxar fem fotografies i baixem fins el llac, plou una mica però no tant com la tarde-nit anterior.
Anem cap a RAWDON que és a uns 60 kms, els paisatges son molt bonics, boscos, rius i llacs contínuament i petits nuclis habitats on les cases es col·loquen sempre seguint la carretera i a partir d’aquestes en forma d’eixample quadriculat, fàcil arquitectura i fàcil urbanisme disposant de tant de terreny. Estil de vida nord-americà en versió francesa. Molts dels pobles que anem passant a Catalunya serien urbanitzacions de luxe.
Creuem RAWDON en sentit sud, el poble val la pena de veure, però com que les distancies sempre son enormes aquí sense cotxe no fas res, per anar a veure el veí, el metge o anar a comprar sempre necessites el cotxe.
Arribem a primeres hores de la tarda a BIERTHERVILLE, que es a tocar del riu St. LAWRENCE, aquí el riu s’eixampla i es fa un llac (ST. PIERRE) que esta farcit de petites illes (Illes de Biertherville), en aquesta zona que és una reserva de vida salvatge declarada patrimoni natural per la UNESCO hi viuen durant la primavera milers d’aus migratòries com ara els gansos de neu i diferents tipus d’ànec, es conten per milers i per tots els camps de conreu anegats. Varem visitar alguns petits pobles com ST. IGNACE DE LOIOLA i també l’illa DUPLESSIS on comprovem in situ la fauna avícola present a la zona.
 |
| Notre Dame du Cap |
Totes les comunitats enganxades a la vora del riu estan unides per una petita carretera (la 138) que s’anomena CHEMIN DU ROI i que fou la primera carretera oficial del QUEBEC. Passem per ST.CUTHBERT, ST. BARTHELEMY, YAMACHICHE, LUISBOURG, fins que arribem a la capital de la regió que es TROIS RIVIERES, on parem a recollir informació. Varem visitar el centre de la ciutat i com a lloc a destacar fem un petit tour per la presó més vella de Canada: OLD PRISON de Trois Rivieres, aquí un ex-reclús que va passar 7 anys en diferents presons de l’estat ens fa de guia i ens explica amb tot detall com va ser la vida de dura pels presos en aquest penal fins que la van tancar l’any 1986.
Deixem Trois Rivieres en direcció a CAP SANTE on visitem la Basílica de NOTRE DAME DU CAP, aquí mateix aprofitem per fer el nostre pic-nic diari per tal de recuperar forces. Un cop feta la visita a la Basílica marxem en direcció Nord cap al Parc Nationale de MAURICIE passant per la ciutat de SHAWINNIGAN i els petits pobles que la segueixen. Tornem a estar a les muntanyes i boscos, ara els rius semblen més cabalosos i l’aigua baixa amb molta força doncs encara estem a l’època del desglaç, comencem a veure algunes cascades.
 |
| St. Mathieu du Parc |
A ST. MATHIEU DU PARC parem a fotografiar el primer típic pont cobert que hem pogut veure i a pocs d’allà ens desviem per fer els últims 11 kms fins arribar just a les portes del Parc on hi ha l’hotel (AUBERGE TRAPPEUR) on ens allotjarem. Altre cop sols al mig del no res rodejats de boscos, llacs i rius, sortim des de l’hotel amb el cotxe a fer una petita ruta per pistes forestals i fer les ultimes fotografies del dia, al tornar i ja fent-se fosc ens dona temps a veure un castor nedant en el riu.
 |
Parc National de La Mauricie |
DIA 5, 9 DE MAIG:
De bon matí l’Annie ens prepara un esmorzar boníssim i sortim tot seguit a fotografiar el poblat natiu de Mokokatan, veiem diferents tendes i les seves diferents utilitats. Com que son a tamany natural entrem en elles per veure els detalls, materials i tècniques utilitzades.
Després de la visita autoguiada per Mokokatan decidim fer una passejada pels boscos dels voltants sempre pendents que cap os negre hagi decidit despertar del seu somni hivernal i se’ns aparegui pel camí, ja que segons els propietaris de l’alberg guies naturalistes del parc un dia d’aquests han de començar a aparèixer. No en veiem cap però si que trobem petjades d’individus d’una de les dues manades de llops que circulen pel Parc de la Mauricie, en fem unes fotografies que mes tard comentarem amb l’Annie i el seu marit.
És hora de marxar i fem les compres oportunes de records natius, ens dirigim cap a GRANDES PILES on hi ha la recreació d’un camp de llenyataires de principis del segle XX que es diu VILLAGE DE BOUCHERON,
 |
| Village du Boucheron |
 |
Tipic carrer del Vieux Quebec (Haute Ville) |
Ens allotgem a l’hotel que és a les afores i seguidament agafem el cotxe i anem al centre de la ciutat on quedem impressionats per la bellesa i la tranquil·litat que respira la ciutat, fem un tomb per l’Old Quebec (Vieux Quebec Haute Ville i Base Ville).
Després de caminar força estona decidim entrar a sopar en un dels molts restaurants i donem el dia per acabat, tornem a l’hotel i per primer cop ens despistem i hem de fer més d’una volta i uns quants km de més fins a tornar a trobar l’hotel, ens jurem que no ens tornarà a passar.
DIA 6, 10 DE MAIG
 |
Hotel Fairmont Le Chateau Frontenac |
Ens aixequem d’hora i després d’esmorzar tornem cap al centre del Quebec. Hem estat passejant gaudint d’un bon dia de sol i dels edificis característics així com dels carrers plens de colors. Pugem a la muralla que envolta la ciutat, entrem a l’Hotel Fairmont Le Chateau Frontenac que es preciós però que si no tens targeta d’habitació no pots accedir als lavabos cosa que la Núria va poder comprovar feafentment. En front de l’hotel hi ha la Terrace Dufferin amb unes vistes del riu i de l’altre ribera espectaculars, també veiem el Vieux Quebec Base Ville des de dalt. Per sobre nostre tan sols hi ha un punt que serà el nostre següent objectiu: La Citadelle. Paguem l’entrada corresponent i anem amb la guia que ens va explicant com la van anar construint, primer la van començar els francesos i després la van acabar els anglesos, observem feta de plantes i flors en un parterre i sota dos canons la frase “JE ME SOUVIENS” que vol dir “me’n recordo” i que ja havíem vist a totes les matrícules dels cotxes, la guia ens explica el significat i la història i això fa que ens sentim més a prop de la nostra Catalunya.
 |
| "JE ME SOUVIENS" |
Tot seguit anem a dinar perquè se’ns fa tard. Per la tarda hem anat a donar una volta amb el cotxe a les afores de la ciutat, concretament a la ILLE D’ORLEANS què com el seu nom indica és una illa en mig del riu, fem una volta sencera al perímetre (85 km) veient cases de pel·lícula, granges, petites comunitats veïnals i fins i tot un cementiri al tocar de la vora del riu.
Quan sortim tenim una vista preciosa de la Cataracta de Montmorency, però és tard i deixem la visita per l’endemà. Sopem a l’hotel aprofitant quatre coses que ens quedaven.
DIA 7, 11 DE MAIG
 |
Catarates Montmorency |
Avui ens tornem a aixecar aviat per poder anar a primera hora a les Cataractes de Montmorency què son més altes que les del Niàgara però molt més estretes i menys espectaculars. Hem baixat per l’escalinata de fusta fins gairebé la meitat ja que si haguéssim arribat fins a baix ens haguérem mullat bastant. Un cop feta la visita anem amb el cotxe cap a SANTE ANNE DE BEAUPRE que està molt a prop i que és molt conegut per ser un santuari de peregrinació molt famós de Canada, visitem la basílica i per culpa d’unes obres a l’esplanada del davant no podem fer fotografies com ens hagués agradat.
La nostra ruta programada del dia ens fa continuar cap al Mont Sante Anne per visitar el canyó Ste.Anne, paguem l’entrada i fem el recorregut creuant els diferents ponts penjats que ens porten d’un costat a l’altre del riu, baixa molta aigua i amb molta força doncs el desglaç és molt notable en aquesta zona, l’alçada dels ponts damunt el canyó posa a prova el vertigen de l’Andreu que no pot travessar-los sense l’ajuda dels passamans.
 |
Canyo Sante Anne |
Dinem a prop del cotxe en la zona de pick-nick. La propera parada en la ruta prevista era la Reserve Nationale du Cap Tourmente però era tard i ens trobem que les portes tancaven a les cinc de la tarda. Tornem a la ciutat de Quebec seguint la costa per fotografiar de ben a prop les diferents aus que anem trobant pels paratges fins arribar a l’hotel on descansarem del dia intens i ens refarem per tornar de nit a QUEBEC a sopar. Avui la ciutat està molt més buida perquè ja s’ha acabat el campionat del mon d’hockey gel que se celebrava a la ciutat, poca gent pels carrers, botigues tancades, pocs restaurants oberts....en fi ens adonem que es diumenge a la nit. Sopem i tornem a l’hotel. Demà comença una nova etapa en direcció al Nord-Est de la província.
DIA 8, 12 DE MAIG
Avui deixem l’hotel de bon matí i ens acomiadem de la ciutat de Quebec, sortim en direcció Nord-est amb l’objectiu d’arribar al petit poble de Tadoussac. El recorregut serveix per visitar la regió de Charlevoix que és la més visitada del Quebec, bon clima, bon menjar, pobles amb moltes segones residències, camps de Golf, un casino, pistes d’ski, etc.
La primera parada del trajecte és a Baie St. Paul que es una petita ciutat a la bora del riu, te la fama de ser lloc de moltes exposicions d’artistes (pintors) i d’estar ple de gent a l’estiu, com que estem al maig i fa molt bon dia fem un passeig pel centre (o sigui per la mateixa carretera principal que travessa el poble), aquetes passejades curtes serveixen per fixar-te en petits detalls de la vida quotidiana de la gent del lloc, com tenen els balcons, els patis, com son les botigues, els aparadors, i sobre tot serveixen per comprovar la tranquil·litat amb que viuen aquella gent on paraules com estrès son desconegudes. Tornem al cotxe i baixem fins a tocar el riu, la Núria passeja per la platja en un paratge semblant a les platges desertes de la Colúmbia Britànica on el bosc arriba a tocar l’aigua del mar. Sinó fos perquè hem de fer ruta és el lloc per parar, caminar i seure a llegir gaudint del sol que escalfa mínimament el dia.
 |
| Baie Saint Paul |
 |
| Casino de Charlevoix |
Sortim del poble fins arribar a LES EBOULEMENTS que és un poble que queda sota un turó i que és un dels llocs de partida dels ferris cap l’altra banda del riu i des d’eon en principi volíem començar la ruta cap a la Península de la Gaspesie a la banda sud del riu i que finalment no varem fer al canviar d’itinerari previst. Per anar al poble la carretera te força pendent i des de d’alt s’observa el riu i com a atractiu turístic te el Casino de Charlevoix que és propietat de la cadena d’hotels Fairmont (la mateixa del Chateau Frontenac de Quebec), de fet enfront del Casino hi ha l’hotel Fairmont Manoir Richelieu, varem aturar-nos a fer una petita visita als seus jardins i contemplar el luxe que te, un lloc privilegiat amb vistes del riu al front i un camp de golf propi que li fa de jardí verd.
Tornem a agafar el cotxe i seguim la ruta fins LA MALBAIE on visitem l’oficina de turisme per prendre tríptics, mapes i informar-nos d’hotels, l’avistament de balenes, etc. Hem decidit continuar fins BAIE STE. CATHERINE que és l’últim poble abans de creuar el fiord SANGUENAY per arribar a TADOUSSAC just a l’altre costat de la riba del fiord i centre turístic de la regió. Busquem hotel i en trobem un de petitet a peu de carretera, típic hostal o fonda amb el bar-restaurant a la planta baixa i unes quantes habitacions a dalt. Com que podem escollir triem una habitació amb una terrasseta i unes vistes espectaculars de la badia, després de deixar les maletes anem a fer una volta i aprofitem per comprar les entrades per anar a veure les balenes l’endemà al matí. Com que el cos ens demana ruta i kilòmetres decidim creuar el fiord amb el transbordador (10 minuts) que és GRATIS (igual que a Catalunya!!!!!), però en comptes de limitar-nos a visitar el petit poble de Tadoussac ens dirigim Cap el Nord seguint una carretera paral·lela al fiord (encara que sense veure’l), aquesta ruta son quasi 100 kilòmetres fins al preciós poble de SANTE ROSE DU NORD,
 |
| Sante Rose du Nord |
un poblet de 4 cases amb un petit moll de fusta al fons, aquí parem a fer un cafè i estirem les cames per un passeig bordejant la riba del fiord entre roques de granet i pins amb uns paisatges de muntanya i aigua que no tinc paraules per expressar, fotos i més fotos fins que ens presentem a uns visitants amb els quals conversem per descobrir que un d’ells ha viscut a Tarragona i te un amic que estiueja al càmping del Masnou a 6 kilòmetres de casa nostra. Agafem el cotxe de nou i encara que tenim CHICOUTIMI a 25 kilòmetres decidim tornar enrere cap a Tadoussac per la mateixa carretera, aquesta via va paradella a un petit riu que ens obliga a fer parades continues per fotografiar els paisatges de boscos, muntanyes, prats i aigua, sobretot aigua, la Núria li posa el nom del “rio de la vida” per la seva semblança amb el de la famosa pel·lícula de Robert Redford. Arribats a Tadoussac i després de patir una estona veient com la benzina s’anava esgotant i en 100 kilòmetres tan sols hi ha una benzinera i a pocs minuts de Tadoussac, fem un passeig pel poble on prenem fotos de la posta de sol davant el cementiri que toca el riu i del famós hotel de Tadoussac (ha sortit en algunes pel·lícules, encara que no en sabem el nom), ja cansats decidim sopar a la mateixa habitació de l’hotel.
DIA 9, 13 DE MAIG
Avui ens hem aixecat i baixat a esmorzar, un esmorzar típic quebequès a base de fuita, ous, salsitxes, torrades, suc taronja i cafè. Amb l’estomac ple anem cap a Tadoussac per tal de pujar al vaixell per anar a veure les balenes, sabem que estem a principi de temporada i que no veurem segurament el que podríem veure si estiguéssim al mes de juny i juliol, però no obstant ens han assegurat que en veurem i no ho van errar. Anem amb una trentena de turistes més i tenim una guia biòloga que va explicant amb detall i en castellà, francès i anglès perquè aquesta zona es lloc preferit per les balenes i altres rorquals, l’explicació és perquè el punt on es troben el riu St. Lawrence i el fiord Saguenay es barregen l’aigua més calenta del riu amb la freda del fiord i és lloc ideal pel creixement del plàncton que és la dieta de les balenes.
 |
| Badia de Tadoussac |
Per veure les balenes has d’estar summament atent tota l’estona ja que surten uns segons a respirar i es tornen a enfonsar, en aquest breu moment has de tenir la màquina a punt per tirar les fotos, cal tenir sort i habilitat cosa que no vaig tenir massa. Les que hem pogut veure millor son les belugues també anomenades balenes blanques ja que a diferència de totes les demes son completament blanques, aquestes son més fàcils de veure ja que viuen tot l’any en aquesta zona i no depenen de migracions com les balenes blaves o geperudes.
 |
| Balenes al Fiord Saguenay |
Després de l’excursió marítima pel riu el vaixell s’endinsa una mica pel fiord i podem fotografiar algun salt d’aigua i el poble de lluny, precisament fent fotos coneixem una parella en viatge de noces, son de Segòvia però viuen a Castelldefels, després tornem al poble agafem el cotxe i tornem a travessar el ferri amb la intenció d’anar a buscar un altre ferri per creuar el riu i continuar el viatge previst per la península de LA GASPESIE, però després de la conversa amb aquesta parella ens hem replantejat la situació i hem decidit tornar enrere en direcció Sud-oest doncs sabem que la majoria de Parcs a La Gaspesie ens els trobarem tancats.
Un cop presa la decisió refem la ruta i decidim arribar a la província d’ONTARIO per conèixer OTTAWA, TORONTO, NIAGARA FALLS i altres llocs d’interès.
 |
| Vista del Parliament Hill a Ottawa |
Des de TADOUSSAC fins a OTTAWA hi ha quasi be 800 kilòmetres i decidim a quarts de dues del migdia posar-hi fil a l’agulla, serà llarg però val la pena. Amb una petita parada per dinar a l’autopista arribem a OTTAWA a les 10 de la nit i sense mapa de la ciutat ni hotel reservat l’objectiu es trobar un lloc per dormir. La cosa se’ns posa difícil ja que als dos primers llocs que parem està tot ple i ens diuen que al centre la cosa està pitjor, em començo a posar nerviós ja que son moltes hores sense descansar i no estic “per hòsties”, aconsegueixo que en un hotel del centre es comuniquin amb un de les rodalies i em confirmen que tenen una habitació i que m’esperen una hora abans de vendre-la, la gent de l’hotel em dona un petit plànol publicitari de la ciutat però suficient per localitzar el lloc, quan ja arribem al carrer de l’hotel just a la cruïlla amb el carrer que veníem hi ha un petit motel que segur serà més barat que el que ens han enviat, parem preguntem i ens donen habitació per 70$ (40€), decidim quedar-nos-hi i gastar-nos la pasta en un bon dinar i no en una bona habitació. L’habitació és una mica cutre però estem cansats i ens posem al llit sense sopar.
DIA 10, 14 DE MAIG
Ens aixequem d’hora i descansats i anem cap al centre ciutat, aparquem en un pàrking i sortim al costat d’un mercat ple de paradetes de plantes, flors, fruites, ...tot col·locat amb un ordre escrupolós, hem passejat pel Majors Hill Park on trobem un concurs de tulipes i tots els jardins n’eren plens d’aquestes flors i de tots els colors, fa un dia molt maco, fins i tot calorós i els canadencs que de sol sempre van curts ja se’ls veu amb màniga curta i a les terrasses prenen el solet.
 |
| Núria&Ranger |
 |
| Cort de Justicia |
 |
| CNN Tower a Toronto |
DIA 11, 15 DE MAIG
 |
| Niagara-on-the-Lake |
Avui després d’esmorzar unes pastes i un coffee al hall del motel ens anem a passar el dia a NIAGARA FALLS i rodalies, l’excursió típica i tòpica quan estàs a Toronto però que es obligada per la majestuositat de les catarates i per fer una aturada al poble de NIAGARA-ON-THE-LAKE a 15 km. Estem en una de les millors èpoques de l’any per fer aquesta visita ja que a l’estiu s’omple a vessar de gent i cotxes i les cues arreu son brutals. Tornem a gaudir d’un dia de sol esplèndid que ens permetrà tenir un bon recull fotogràfic, després de caminar i fotografiar les catarates des de tots els angles (tant les canadenques com les americanes) ens decidim a fer l’aproximació amb dutxa inclosa pel riu amb el mític i arxi-famós vaixell MAID OF THE MIST.
 |
| Catarates del Niagara |
Tota una experiència passada per aigua i sense fer cua!!!. Després de la remullada marxem cap a Niagara-on-the-Lake que és probablement un dels pobles mes bonics del Canadà, no te perdó anar a Niagara i no parar aquí, carrers enjardinats, tulipes de tots els colors a cada parterre, un cementiri al mig del poble que sembla un parc per anar a passejar, unes cases que et tomben d’esquena, arbres florits de tots els colors, i el llac Ontario que li dona un plus especial. És especialment entretingut visitar les botigues i comerços del centre i veure com tenen els aparadors, en fi una visita molt recomanable. A la tarda tornem a la ciutat i com a novetat fem cua amb el cotxe a l’autopista durant una bona estoneta. Decidim sopar a prop de l’hotel i descansar per l’endemà ja que farem la visita de la ciutat i haurem de caminar força.
DIA 12, 16 DE MAIG
Sortim aviat de l’hotel i anem al centre ciutat (downtown), aparquem el cotxe i a caminar, visitem el centre comercial Eaton Centre i carrers adjacents, anem a veure l’ajuntament de Toronto, fem un bon tros del carrer Youge Street, ens acostem fins el Hall of Fame (museu del hockey gel), dinem en un dels restaurants de la cadena Richtree Market Restaurants que val la pena tant pel menjar com per l’organització i sistema de venda: es tracta d’una mena de self-service i mercat a l’hora on pots anar a cada paradeta i triar el que et vingui més de gust, pots triar entre menjar xines, japonès, tex-mex, mediterrani, vegetarià, italià, autòcton., tries el peix i te’l fan davant teu, o la carn, les begudes, hi ha parades de fruita , sucs i batuts, de pastisseria, .... un cop decidits que menjar (anem donant una targeta magnètica en cada parada on hi carreguen el cost del que hem triat i que haurem d’entregar al marxar) sortim a la terrassa i triem una taula, no paguem fins que no sortim del local.
 |
| Kensington Market |
Sortim de Kensington i fem tot un passeig per Chinatown, interessant però lluny d’autèntics Chinatowns com els de San Francisco o Nova York. Després d’un petit descans i refrigeri en una terrassa en un dels carrers del barri jueu i d’haver fet la xerradeta amb els amos del local d’origen francès i coneixedors de Barcelona i la Costa Brava anem a recuperar el cotxe i canviar de zona abans de sopar. Anem a la zona sud on hi el port esportiu i des don podrem tirar-li fotos a la CN Tower de nit, tot passejant localitzem un restaurant amb vistes al llac i on soparem d’allò més be per l’ambient, la decoració i el preu. Un restaurant decorat amb motius mariners, animals dissecats, maquetes de vaixells, estris, cordes, .... i de sopar una bona llagosta cada un, un final rodó per un dia molt complert. Ja cansats tornem a l’hotel.
DIA 13, 17 DE MAIG
Avui és l’últim dia sencer a Canadà doncs demà tenim el matí lliure però a la tarda agafem el vol de tornada. Un cop estudiades les diferents possibilitats i donada per finalitzada la visita de Toronto decidim sortir en direcció nord cap a Montreal però sortirem de l’autopista a mig camí per fer algunes visites a poblacions interessant a tocar del riu St.Lawrence. La regió més interessant i d’una bellesa extrema es l’anomenada THOUSAND ISLANDS (les mil illes) doncs en aquesta zona d’Ontario el riu es molt més ample i hi ha una sèrie de penínsules i petites illes que li donen aquest nom. Sense cotxe no cal ni plantejar-te fer aquest recorregut d’anar i venir, prendre camins sense final, etc. És el típic lloc amb llacs i boscos, aus migratòries, cérvols, càmpings oberts a tocar del riu-llac, un lloc per relaxar-te pescant, passejant en bicicleta per la multitud de camins en mig de la natura. Per tal de no fer kilòmetres enrere hem agafat un ferry (un cop més gratuït) per passar d’una banda a l’altre. A no molts kilòmetres d’aquesta zona tenim una visita prevista per l’endemà al matí i per tant comencem a buscar lloc per dormir.
 |
| Motel a Morrisburg |
A la ciutat de MORRISBURG trobem un motel petit al costat de la carretera i ens hi quedem, aparquem el cotxe a escassament 1 metre de la porta de l’habitació i un cop deixades les maletes anem a fer una volta amb el cotxe i buscar alguna cosa per sopar, avui toca sopar “yankee” o sigui hot dogs, burguers, ketchup, i coke de litre doncs hem parat en un centre comercial que te els comerços tancats i en la benzinera ens hem aprovisionat adequadament (això ho hem vist a mil pelis americanes), amb les nostres bosses de paper típiques anem a sopar a l’habitació del motel.
DIA 10, 18 DE MAIG
Ens llevem ben d’hora ja que a pocs kilòmetres del motel en direcció cap a Montreal hi ha l’anomenat UPPER CANADA VILLAGE que és una mena de museu al aire lliure amb personatges de ficció que recreen un típic poble dels colonitzadors cap allà l ‘any 1860. La visita ha valgut la pena per diferents motius que tot seguit explicaré però de tots en destacaré un que ha estat l’amabilitat de tota la gent que ens ha anat explicant tots els detalls de l’estil de vida d’aquells anys i aquelles gents.
És un poble quasi autosuficient, treuen l’energia dels molins d’aigua, conreen la terra i aprofiten els productes ens els diferents restaurants, es fan el pa, la rova, arreglen els mobles, tallen les fustes per fer el manteniment de les cabanyes, tenen animals, carruatges, i mestres de tots els oficis: el que fa el pa, el que fa el formatge, la mestra de l’escola, la modista, els grangers, la serradora, el sabater,....
Hi ha esglésies metodistes i dels mormons, un cos de bombers amb una bomba de l’època, una guarnició de soldats que desfilen i patrullen tot el dia, simulen un meeting de l’alcalde fent proclames nacionalistes, també t’ensenyen com reclutaven els joves per anar a l’exèrcit per combatre en favor de la independència i contra els francesos.
Aquest va ser un poble dels anomenats lleialistes ja que defensaven la independència dins la corona britànica i volien foragitar els francesos cosa que van aconseguir. La visita va ser tota una experiència didàctica total doncs en cada cabanya, en cada lloc els personatges guarnits amb robes de l’època t’explicaven amb tot detall les seves feines i les utilitats del que allà feien mentre treballaven i atenien els turistes. Un cop més la sort estava del nostre costat doncs varem fer la visita el primer diumenge que obrien i érem quatre gats.Malauradament no teníem tot el dia i a les tres de la tarda sortíem cap a Montreal, aquest cop directament a l’aeroport doncs havíem de deixar el cotxe i facturar l’equipatge. A les 8 del vespre sortia el nostre vol i s’acabava un viatge que no podrem oblidar mai.
 |
| Gansos de neu a l'Ille d'Orleans (Quebec) |
